Skip to content

La certificació energètica a Europa

21 de juny de 2013

La Certificació d’Eficiciència Energètica a Europa ha tingut recorreguts molt diferents segons els paisos:

europeClouds

Alemanya: Obligatòria des de l’any 2002 per a obra nova i grans rehabilitacions, des de aleshores s’han anat introduint millores en la metodologia de càlcul. Fins a l’any 2008 aquests càlculs es podien realitzar amb les dades de demanda d’energia primaria o amb les de consum d’energia, actualment les dades de consum només ‘utilitzen en grans edificis o en edificis petits on s’ha aplicat l’ordenança solar tèrmica, sobre la que es va començar a legislar l’any 1977. No existeix un registre de certificats per tal de no encarir el preu del mateix, no obstant en el cas de dades incorrectes es pot sancionar.

Suècia: La llei que regula l’eficiència energètica es va aprobar l’any 2006, no obstant des de l’any 1994 ja existien lleis d’estalvi i eficiència. En edificis nous els càlculs s’han de verificar dos anys després d’haver-los construït. No se’ls aplica cap taxa.

França: Des del 2006 existeix el Diagnostic de Performance Enérgetique (DPE). La metodologia de càlcul es coneix com a 3CL (Conventional Consumption Calculation in Housing). La qualificació és realitza mintjançant valors de consum, o amb simulacions dinàmiques.

Portugal: Des de l’any 2009 està implantada la Certificaçao Enérgetica e Ar Interior Edifícios, des del 2009 també s’atorguen beneficis fiscals per adoptar la Certificaçao.

Per donar suport als estats membres de la unió Europea en la implantació de la Directiva 2002/91/UE i avançar en la millora de la eficiència energètica dels edificis, la Comissió Europea va promoure l’any 2005 la Concerted Action EPBD, amb el repte de fomentar el diàleg  i intercanviar experiències i bones pràctiques entre els diferents estats.

Amb l’aprovació de la normativa el 2010 (Directiva 2010/31/UE), els Estats s’enfronten a reptes nous, com el dels edificis d’energia quasi zero, de la que ja n’hem parlat en alguna altre ocasió.